Etiquetar, posar qualificatius (perdó desqualificatius) no forma part
del petit bagatge humà d'alguns. Altres, a banda i banda són veritables
atletes de l'insult agre o mofeta. Un dels problemes que (crec) hi ha,
en tot plegat (no cal Kundera, per veure-ho) és que cadascú (a banda i
banda sempre) llegeix, amb aprovació incondicional prèvia, només el que
escriuen i diuen els seus. I per què dic continuament "a banda i banda"?
Doncs, perquè d'això (crec) que va una part molt important de la cosa
nostra (i altres coses): mentre uns, la majoria, es van posicionant a
banda i banda, uns pocs, fent la viu viu i com qui no vol la cosa,
malden per preservar la seva quota de tranquilitat (un bon calaix, vaja)
lluny de banderes, pàtries i hisendes - i judicis (dels tribunals vull
dir) pendents.
És un exercici curiós i estès avui en dia (molt present a Catalunya, no
exclusivament ), proclamar la bondat (intel·lectual, professional i
humana) d'historiadors, escriptors, científics, periodistes, humanistes i
artistes, fins i tot polítics i polítiques (amb futur) i tot seguit
afirmar que van (m'atreviria a dir que profundament) errats. Bé, que
confonen els dogmes, vaja. La majoria amb males intencions, és clar.
Entristits i espantats pel possible triomf a espanya, a catalunya, a
europa... de fanatisme tronat i essencialista (que amaga la defensa
d'interessos de classe, casta, famílies polítiques, poder).
Esperançats i
amb ganes compartides per molts, molts més dels que uns i altres volen i
diuen, de no permetre que la barbàrie anorrei tantes coses. I n'hi ha molta ja. I tanquem els ulls. I no fem gaire.
Dissabte 22 d'octubre del 2016
