CROSSES PARLAMENTÀRIES

Ara ja no hi ha majories absolutes al Congreso ni al Parlament, ara hi ha crosses suficients! 

1) Algunes de ben estranyes. Avui llegia un llarg article de'n David Fernández, si el de l'abraçada, crec. I hi ha un supòsit implícit que grinyola: els hereus de ciu estarien nets, quan de fet molts són els mateixos. http://www.revoltaglobal.cat/spip.php?article6959 Home, no és ni molt menys la Gestora del PSOE però... I, ep! Cadascú és ben lliure (a Espanya poc, a Catalunya encara) de pensar i votar el que vulgui

2) Potser no són gaire duradores, els temps van canviant, algunes coses no van ni a pedals i hi ha nous actors, bé abans també hi eren, però més ressignats, secundaris (i eren majoria!). Les presses, els xocs de trens, l'ús i abús centralista i partidista de la justícia, justiciera amb els febles, feble amb els poderosos, denoten segurament feblesa. La humanitat (per usar un terme entenedor) porta uns quants mil·lennis fent i desfent, a vegades més la segona cosa. 

I això dèiem Que ni el món va començar fa quatre dies, ni ha arribat la fi de la història. A no ser que siguem tots tant enzes que provoquem un nou pet planetari.

INSTANTÀNIES DE TARDOR. RARA, LLETJA FINS I TOT

Etiquetar, posar qualificatius (perdó desqualificatius) no forma part del petit bagatge humà d'alguns. Altres, a banda i banda són veritables atletes de l'insult agre o mofeta. Un dels problemes que (crec) hi ha, en tot plegat (no cal Kundera, per veure-ho) és que cadascú (a banda i banda sempre) llegeix, amb aprovació incondicional prèvia, només el que escriuen i diuen els seus. I per què dic continuament "a banda i banda"? Doncs, perquè d'això (crec) que va una part molt important de la cosa nostra (i altres coses): mentre uns, la majoria, es van posicionant a banda i banda, uns pocs, fent la viu viu i com qui no vol la cosa, malden per preservar la seva quota de tranquilitat (un bon calaix, vaja) lluny de banderes, pàtries i hisendes - i judicis (dels tribunals vull dir) pendents.

És un exercici curiós i estès avui en dia (molt present a Catalunya, no exclusivament ), proclamar la bondat (intel·lectual, professional i humana) d'historiadors, escriptors, científics, periodistes, humanistes i artistes, fins i tot polítics i polítiques (amb futur) i tot seguit afirmar que van (m'atreviria a dir que profundament) errats. Bé, que confonen els dogmes, vaja. La majoria amb males intencions, és clar.

 

Entristits i espantats pel possible triomf a espanya, a catalunya, a europa... de fanatisme tronat i essencialista (que amaga la defensa d'interessos de classe, casta, famílies polítiques, poder). 

Esperançats i amb ganes compartides per molts, molts més dels que uns i altres volen i diuen, de no permetre que la barbàrie anorrei tantes coses. I n'hi ha molta ja. I tanquem els ulls. I no fem gaire.

Dissabte 22 d'octubre del 2016  

CATALUNYA EN COMÚ: UNA NOVA OPORTUNITAT

Sobre la proposta de candidatura catalana per al 20D a partir de Barcelona en Comú , potser, només potser, si es fa bé, si ho fem bé, serà el desllorigador de moltes coses, serà una aposta pels ponts sense trampes, fins i tot un punt de trobada de l'independentisme transversal amb altres moviments i necessitats i accions molt i molt transversals també de canvis cap a una societat més justa, neta, solidària, participativa...! 

Si ICV, Podem, CUP, ERC EuIA, Procés Constituent i altres grups, plataformes i gent amb altres maneres de pensar i ideologies (gent de CDC, del PSC i desencantats diversos) ho entenen, hi col·laboren amb humilitat i ho sabem explicar a la gent ens en sortirem! 

Si Podemos, IU i altres grups a Espanya ho entenen i respecten millor per a tots plegats. I a sobre donariem un clar missatge al món: no renunciem en cap cas a la sobirania per decidir el país (i el món) que volem construir entre tots. 

Falten pocs dies i estem a les beceroles d'aquesta possibilitat, és una bona oportunitat per superar la situació empantanegada que ens ha deixat el 27S i l'actitud poc democràtica i obstruccionista del PP i PSOE i els seus amics a Europa.

Som-hi

CERTES INCERTESES

¿Que potser desvariegem col·lectivament? Hi ha, aquí, allà i més enllà, a qui agrada que perdem el senderi, la paciència, la rebel·lia i l'exigència d'una justícia socialment justa! Avui, més que mai, amb la que està caient a tot el món, se'ns convida (o se'ns vol obligar) a jugar partides i jocs de rol que no ens agraden gens. 

No volem ser titelles de ningú, volem ser lliures per pensar, decidir i créixer humanament. Ah! i no volem oblidar, ni passats passats ni passats molt recents ni el present ni el futur que vindrà. No, no ens interessen els jocs de trons si res o molt poc canvia. 

Si cal, anirem lents, és clar. Alhora és cert que és un moment d'oportunitats, i per a molts més de necessitat vital i urgència. Desaprofitar-lo seria llençar novament pedres a la teulada d'una societat (perdoneu-me el pessimisme) altre cop emmalaltida d'egoïsme, vanitat i lluita pel poder i abduïda pels diners i les riqueses. 

CONTRAPUNT OPTIMISTA: hi ha molta saba nova, esperança i il·lussió i, sobre tot molt treball que tants i tantes fan cada dia, per impedir que triomfi cap mena de barbàrie!

27S ELECCIONS EXCEPCIONALS

Poques persones dubten que aquestes eleccions són diferents, certament excepcionals, per la intensitat d'alguns elements. L’opció independentista per primera vegada pot ser guanyadora, la voluntat també majoritària de nous models de governança, més democràtics (a Catalunya, a Espanya, a Europa, al Món) és evident; una profunda crisi social i política, amb la corrupció i l’aplicació de polítiques econòmiques clarament antisocials és al punt de mira de molta gent, la majoria patint-ne les conseqüències. 

Però també il·lusions renovades i esperances compartides: confluències, grups i cares noves – o les velles en segon terme – nous actors, nous ajuntaments de canvi, han irromput en l’àmbit de decisió que la ciutadania amb dret a vot (per a quan el vot als 16 anys?) ha d’exercir demà diumenge.

El meu desig seria que en major o menor mesura, tothom en surti guanyador. En vots i escons això és impossible i amb les correccions necessàries (per a quan una llei electoral més ajustada a l’esperit democràtic fundacional?) just.  Per tant caldrà felicitar els guanyadors, als satisfets malgrat no siguin guanyadors, i assumir responsabilitats, errors i realitat tots aquells grups que no hagin assolit els seus objectius.   

I passat demà a seguir treballant, cercant vies de diàleg, compromisos.

Bona sort a totes les persones que amb el seu vot, i perquè no amb la seva abstenció ha expressat lliurement la seva opinió amb el màxim respecte per la de les altres.

A VUIT DIES D'IMPORTANTS CANVIS

Catalunya Si que es Pot, Cup i Junts pel Si, en aquest ordre per preferències personals (la meva decisió de vot, com sembla la de molts catalans no és encara definitiva i la campanya donarà molt de si) no poden caure ni entre ells, ni amb altres opcions, aquelles que neguen la llibertat als catalans de decidir com volem governar-nos i com ens relacionem amb el món, en provocacions i insults. I molt menys en el discurs de la por, aquell que s’expressi com s’expressi, diu que si no ens votes a nosaltres (a mi) l’alternativa és el caos i el mal absolut.

Comparteixo amb Xavier Fina: "No faig victimisme ni parlo d'oïda. Expresso com ens sentim alguns catalans: fora del territori del diàleg, damnificats pel que Focault en deia l'economia política de la veritat. Hi ha una opció binària i no hi ha vida fora d'ella. I si no la vius com a central o hi tens una mirada crítica, molts et col·loquen a l'altra trinxera" 

(ARA Cartes creuades, debat racional per a una decisió conscient, 20/9/2015)

DIES DE CARTES CREUADES I PRIMERES ENQUESTES

Dies de cartes creuades. Doncs una en forma de pregunta adreçada a CUP i CAT Si que es Pot (ICV-EuiA-Podem-Equo). Les enquestes que han sortit fins ara donen a aquestes dues candidatures entre 7 i 17 escons.  És cert que són enquestes i estimacions, i que ambdues augmenten certament els resultats  d’anteriors convocatòries, la CUP fins i tot dobla els seus. Tanmateix, davant i malgrat els discursos,  el programes i el bagatge de força lluites, algunes compartides i més o menys radicals, no està clar a qui representen aquests vots, molt pocs, massa pocs, ni separats ni si anessin junts (i havent-se deixat Procés Constituent i altres pel camí). Amics, encara no tinc clar a qui votar. Crec que mai he practicat l’abstenció en unes eleccions, potser aquest cop serà el primer. A no ser comenceu a dibuixar un camí per treballar plegats (una mica com a BDN, BCN i altres ciutats i pobles). Deixeu-vos, deixem-nos  de punyetes. Posem-nos a buscar punts en comú. Haver-los, els hi ha.