Poques persones
dubten que aquestes eleccions són diferents, certament excepcionals, per la
intensitat d'alguns elements. L’opció independentista per primera vegada pot
ser guanyadora, la voluntat també majoritària de nous models de governança, més
democràtics (a Catalunya, a Espanya, a Europa, al Món) és evident; una profunda crisi
social i política, amb la corrupció i l’aplicació de polítiques econòmiques
clarament antisocials és al punt de mira de molta gent, la majoria patint-ne les conseqüències.
Però també il·lusions
renovades i esperances compartides: confluències, grups i cares noves – o les
velles en segon terme – nous actors, nous ajuntaments de canvi, han irromput en l’àmbit
de decisió que la ciutadania amb dret a vot (per a quan el vot als 16 anys?) ha
d’exercir demà diumenge.
El meu desig seria
que en major o menor mesura, tothom en surti guanyador. En vots i escons això
és impossible i amb les correccions necessàries (per a quan una llei electoral més
ajustada a l’esperit democràtic fundacional?) just. Per tant caldrà felicitar els guanyadors, als satisfets
malgrat no siguin guanyadors, i assumir responsabilitats, errors i realitat
tots aquells grups que no hagin assolit els seus objectius.
I passat demà a seguir
treballant, cercant vies de diàleg, compromisos.
Bona sort a totes les
persones que amb el seu vot, i perquè no amb la seva abstenció ha expressat
lliurement la seva opinió amb el màxim respecte per la de les altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada