EL DIA DE L’ASTEROIDE

Només ens faltava això, asteroides, meteorits, satèl·lits, aeròlits diversos i a casa nostra dards enverinats. 

Darrerament ja havíem arribat als micròfons amagats, oberts i de tots coneguts, capos i capons, ex-tresorers i els bèsties (amb drets i llibertat) defensors de les matances dels toros a la plaça. 

I mentre, no ens acabem d’acostumar (millor, molt millor!) a una llista creixent i esfereïdora de més imputats – ben nostrats alguns -, sospitosos, processats, mentiders de mena, investigats i fins i tot condemnats: partits, cúpules de partits, secretaris de partits, empresaris, pseudo-empresaris, alcaldes, ex-alcaldes, diputats que no deixen de ser diputats, ex-consellers, ministres, ex-presidents i vici-presidents (perdó vice) i família d’institucions diverses (CGPJ, Banc d’Espanya, CEOE, Monarquia), gestors de diners i recursos públics molts d’ells (no tots) elegits a les urnes, és cert que per una petita part de la població (si sumem qui no té dret a vot, qui no vota, qui vota en blanc o nul i qui vota opcions minoritàries). I de quasi tots els colors!

I el frau fiscal i les seves amnisties, i els comptes corrents i altres inversions i dipòsits als coneguts paradisos fiscals, i els sobres i les maletes, els feixos de millets (bitllets vull dir), i les portes giratòries entre l’alta i no tant alta política i la gran empresa, i si no algú amb cert poder ja s’encarrega de acomiadar els uns per posar dels seus.  

Per què seguir.

Ara tocaria l’estafa de la crisi (que per si algú no se’n recorda va esclatar als EEUU d’Amèrica - amb allò dels hedge funds de les subprimes de les hipoteques escombraria) i és una recessió que afecta a l’UE i molt probablement al model d’enriquiment de molts pocs al món a costa de la majoria)

I a casa nostra les preferents, les hipoteques assassines, la bombolla immobiliària, el rescat dels bancs, el dèficit, el deute, la prima de risc, l’estafa de l’Estat espanyol amb Catalunya, l’estafa del govern de Catalunya amb els seus ciutadans amb retallades pressupostàries en tots els serveis públics, en educació, sanitat, cultura, pensions, dependència, serveis socials mentre privatitzen en benefici dels seus interessos particulars i no apliquen impostos als que més tenen, retallades als treballadors públics, interins, funcionaris, tancament d’empreses, atur, reformes laborals, repressió i amenaces. 

Fa alguns anys, en temps recents de l’anomenat Tripartit a Catalunya,  algú em va insinuar que hi va haver un conclau de determinats poders fàctics (entenguis econòmics, polítics i grups de comunicació) del país per combatre precisament el govern d’esquerres i especialment els seus components més d’esquerres amb campanyes barroeres i eficients contra consellers i diputats. En aquell moment no m’ho vaig acabar de creure. No sé si hi havia micròfons ocults, però haguessin estat molt útils. Ara m’ho crec. 

I per acabar-ho d’adobar només ens faltava això, asteroides, meteorits, satèl·lits, aeròlits diversos, míssils i dards enverinats.