Sembla que tot podria ser una mica més fàcil, d'explicar, d'acordar i de fer amb voluntat i ganes reals i sinceres de compartir espais i punts de vista, per sumar esforços, visions, capacitats i habilitats que tothom en grau i forma diverses en té. Per progressar.
Som a temps d'escoltar-nos els uns als altres, trobar punts en comú i cedir quan calgui. La discrepància és normal, no sempre tothom veu les coses de la mateixa manera. Així avancem, oi?
Reconèixer que les humanes vanitat, esperit de revenja, les frustracions, el mal humor, el ressentiment, i sobre tot la por, són a vegades difícils d'evitar i de gestionar, ja és un pas. Així avancem, oi?
Acceptar
que els coneixements, les capacitats i aptituds, i l'actitud dels altres són quasi sempre font d'inspiració i ajut per a formar la nostra opinió i prendre decisions personals i col·lectives, seria un gran avenç.
L'evidència que l'exclusió, el sectarisme, competir per competir (per interessos legítims o foscos) enfront de la cooperació i la col·laboració, el tu més, tu pitjor i per descomptat, tu abans, ens duen normalment per camins no desitjables, que resten, és una experiència que no hauriem de menystenir. Per avançar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada