La sensació que el tren no s’aturaria comença a cobrar consistència i alhora, pressentia que el temps no era una línia amb principi i final, sinó un cercle sense escapatòria. Si més no, mentre el cor bategués adherit al ritme de rodes en superar un i altre tram de via. Tots els llibres, tots els itineraris reals i imaginaris, tots els paisatges i mil geografies se li oferien en aquell trajecte. Tot pel preu d’una targeta multiviatge.
dimarts, 20 de novembre del 2012
NO JUGUEM ... VIVIM
Els darrers temps sembla haver-hi més coses que mai en joc ... a Catalunya, a Espanya, a Europa, al Món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada