A UN ANY DE LES ELECCIONS (I): SUMAR

Al 1999 “Tiana necessitava moure noves energies” i per això membres d’ICV, encapçalats per l’Emili Muñoz, i persones independents van impulsar un moviment polític local engrescador i molt ampli en la seva base, per donar cabuda a visions i sensibilitats diverses. Un projecte engrescador. En paraules de la Gemma Liñán “un projecte que va il·lusionar el poble”. En el programa de Gent pel progrés de Tiana dèiem que Volíem créixer seguint sent un poble, amb un territori per la comunitat, un poble viu, creatiu i educador, actiu i solidari. I comptant amb tothom!

Al 1999 Gent, que s’estrenava amb representació al Ple amb l’Emili de regidor, va donar suport explícit amb el  vot favorable a l’alcalde del PSC, malgrat que no vam poder sumar. El 2003 amb una regidora i dos regidors, el projecte segueix il·lusionant, creixent, guanyant credibilitat, experiència i força però tampoc va ser possible sumar. El 2007 amb quatre representants, vam poder sumar i treballar pel poble i amb el poble, i hom vam fer, des de responsabilitats de govern amb tot el que això significa i en un moment de greu crisi arreu i,  d’atac sistemàtic i a voltes groller de l’oposició. El 2011 de nou, sumar va estar, de moment, impossible amb els mateixos grups del 1999, el 2003 i el 2007, tot i que el grup ara majoritari ha usat en campanya aquest lema. Una suma ben estranya els ha dut, ens ha dut, a un nou govern en minoria.  

M’hi sento a gust a Gent des dels inicis, amb llibertat i mirant de posar-hi seny, voluntat d’escoltar i hores de treball. Hi ha moments difícils, de valoració crítica i de discussió dins el col·lectiu davant determinats posicionaments o accions, en el govern i en l’oposició, és clar, no pot ser d’una altra manera, i molts moments de reflexió, autocrítica i decisió personal.

El 2011 i en totes les ocasions anteriors he defensat clarament en la nostra assemblea sumar especialment amb aquells grups que, sense excloure ningú i treballant per una “Tiana de tothom, dels de tota la vida, de fa vint anys o de fa vint dies”, em semblen mes propers en la defensa de valors com l’equitat, el progrés social, els serveis públics, un territori harmònic i una societat creativa, viva, educadora i integradora.

Més enllà de Gent, per exemple, també a l’Assemblea de Tiana,  m’hi vaig sentir a gust i també hi vaig discrepar. Des de la indignació, la rebel·lia i la incapacitat d’entendre tot el que està passant, i també i sobre tot des del convenciment que l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Però hores d’ara, l’assemblea sembla dormir, quan més falta fa estar despert.

Gent i la seva gent, membres, simpatitzants, amics i votants és, tant a l’oposició com al govern, a la plaça i al carrer, un grup responsable amb capacitat de treballar i d’il·lusionar, amb un projecte d’abast local, que defensa valors de progrés sostenible, de cultura i educació, des de l’equitat i solidaritat, un grup que pot sumar i seguir aportant energia renovada al poble.

Ferran Pascual Berghaenel

TO BE OR NOT TO BE (Records)

Tothom té records, imatges, sensacions i sentiments, de sempre, d'ahir mateix, de fa uns segons, i visions d'un futur encara per arribar i anar construint; íntimes i particulars o compartides, també d'aquelles que et fan botar (o potar) i ...revoltar, amables i tristes o algunes que et fan enrabiar... Records i imatges d'un temps, un entorn, una llar, un comunitat, un poble i sobre tot unes persones que coneixes o que encara no coneixes, que voldries conèixer o que no coneixeràs mai. Una realitat que un dia començà a fer-se present i ho serà per sempre, o potser un altre dia deixarà de formar part de les vivències quotidianes, potser l'oblidaràs, l'aniràs perdent poc a poc, o la servaràs per sempre en molts racons del teu ésser.

Crec recordar haver fet un bivac amb una colla una nit de castanyada, ara fa ben bé 40 anys, a la Creu de Terme, a la font del Ronyó ...

TO BE OR NOT TO BE (DE TIANA)

Soc de Tiana si soc de Tiana i soc de Tiana si soc d’aquest món i visc a Tiana, per naixement, per atzar, perquè m’hi van dur, per una decisió en algun moment de la vida, per obligació, per plaer, perquè són de Tiana els meus fills o, no ho descarto, per alguna altra raó que se m’escapa. I soc de Tiana malgrat l’alta probabilitat (donat que en som ja 8.000) de no haver fet ni conegut alguna o cap ...ni una de les coses i persones que sembla que si no has fet o conegut no et permeten ser de Tiana, o haver-ne fet i conegut moltes altres coses i persones que mai diríeu que es poguessin fer o conèixer pel fet de viure a Tiana. I amb tots els ets i els uts i amb molta satisfacció ser d’un poble que, des que hi visc i abans fins i tot, m’agrada pensar-lo, gaudir-lo, compartir-lo, discutir-lo i viure’l obert, lliure, solidari i acollidor. I això només per començar!