Sumar a Tiana.
Sembla empresa
difícil. No deu ser un problema exclusiu del poble. Hi ha (mals) exemples arreu.
Tanmateix era dels que (en conec algunes persones, també lligades a Gent pel
progrés de Tiana) es va sentir al·ludit, interpel·lat i crida’t en sentit
positiu per l’eslògan de l’ara alcaldessa. Coincidia amb la posada en qüestió
de molts aspectes de la vella política, per part de moviments com els indignats
i el 15M, que a Tiana també van mobilitzar durant algunes setmanes un grapat de
persones al voltant d’una Assemblea.
Malauradament van
durar poc, l’Assemblea i les promeses electorals. La primera va deixar de
funcionar, no es pot descartar que quedés un pòsit latent. El Suma’t per Tiana va
esdevenir ràpidament un sumat a la meva Tiana, a la dels meus o res. Amb nou
discurs i noves paraules, van tornar tics de vell estil, exclusions, sectarisme,
opacitat, control de la informació i mitjans, pactes mai explicats i algunes
formes de populisme. Això si, sense llençar-se a la piscina, cosa que ningú
demanava. Sembla que tot acabant el mandat arriba aire nou i renovació. Tard i
malament? No sé, també hi ha presències i veus inquietants que recorden un
passat no gaire llunyà . En fi, d’aquí quatre mesos eleccions.
En desgreuge d’uns i
altres, crec que algunes qüestions són només mals vicis apresos (de casta?) que
entre tothom i més podem (hauríem de) corregir. En desgreuge d’uns i altres,
també el govern actual haurà fet, és clar, coses en positiu, com l’anterior, és
clar, i moltes. Però trobo a faltar sempre autocrítica i no només penjar-se
medalles. I això ho dic també, ho saben ben bé els companys de Gent.
Fart d’històries de
bons i dolents que a molts, sense deixar de demanar comptes i exigir les
responsabilitats que pertoquin i fins on calgui, ens agradaria superar, per
obrir el debat de les idees, visions i projectes col·lectius.
Del Km.0 i uns quants quilòmetres més, abans i després
En
relació a la proposta de la plataforma Km.0 de Tiana, crec que en tant en quant
només es presenta com un punt de partida per a un projecte i una organització,
que neix amb la voluntat d'acollir força més persones i per tant més mans, més
idees i visions, que les
que actualment l'impulsen, els documents de base actuals, manifest i codi ètic,
el nom, els lemes ...són també només punts de partida i hauran, haurien de ser
ampliats, revisats, canviats, oblidats... al llarg del procés.
I
el que és molt important, em sembla, que no sigui un projecte contra ningú sinó
inclusiu, obert al diàleg amb tothom, seriós, fonamentalment tianenc, ensems
que transversal en qualsevol dels eixos que hom pugui imaginar, que incorpori
gent capaç i amb ganes
i amb compromís, i que tingui l'ambició sincera de sumar, i que reivindiqui i
posi en pràctica valors que essent molts patrimoni original de l'esquerra han
esdevingut ja universals, i clarament catalanista, i ecologista i que tingui
l'educació i la cultura amb totes les seves manifestacions en el nucli central
de molts projectes ...
Carta. Què faig (encara!) fent política
al poble?
El
1999, fa setze anys, em van convidar a participar en el naixement d’un
engrescador projecte per Tiana, que lligava força amb la meva manera de veure
les coses, i el que és més important sembla que va il·lusionar i convèncer
moltes altres persones, i ho segueix fent. Els vots han possibilitat el treball
d’oposició i la gestió des de l’equip de govern, i per tant treball fet. El
projecte va rebre les darreres eleccions del 2011 ja en plena crisi, la
confiança de 600 veïns de Tiana.
Per a mi és una
evidència que no tot es fa o s’ha fet bé i tanmateix crec que no tot es fa o
s’ha fet malament, ni en els governs anteriors ni en l’actual. I també que no
es pot imputar tot a les circumstàncies, ni a l’herència rebuda, ni sempre als
altres. Crec que hores d’ara ningú dubta que cal canviar moltes coses, en les
formes i els continguts. Però també que hi ha declaracions i silencis, accions
o omissions que fan mal o busquen fer mal. Això no m’agrada.
Soc conscient de
moltes de les mancances teòriques i incompetències pràctiques, en l’àmbit personal,
i en els àmbits de la gestió dels assumptes professionals i públics que em
defineixen i caracteritzen. Alguns m’acompanyen sempre massa.
Però el que he fet
fins ara a Tiana, ho sap (i ho pateix sovint) la meva família, els companys de
Gent (que em saben corcó) i altres persones del poble que més o menys en
coneixen, ho he fet intentant no anar contra ningú, cercant, segur que amb menys
encert del desitjat, la complicitat, la confiança i el consell de qualsevol
persona disposada. Més aviat al revés provant de ser còmplice i donant suport, en
la mesura de les meves disponibilitat i capacitats, a les idees i il·lusions i
la feina d’altres persones. Esperant haver aportat alguna cosa i après moltes més.
