En
diferents moments i circumstàncies, amb intensitats múltiples, a vegades
discretament, creant, imaginant, en els tallers (físics, mentals,
espirituals, solitaris o compartits) d'altres amb una eclosió de textos i
paraules, de textures i d'imatges, colors i formes, sons i silencis,
moviments dels cossos i de les ànimes, fent tombarelles i fent riure,
saltant i ballant, construint i deconstruint amb
instal·lacions i decorats abarrocats o minimalistes, des de ben a prop
de la terra o des de mostres, observatoris i carpes oberts, íntims o
multidudinars, parcs, jardins, xiringuitos, concerts joves, exposicions
individuals i col·lectives, de Tiana estant o lluny temporalment o de
manera definitiva, creixent i participant d'altres realitats vitals i
artístiques, també des del món apassionat dels aficionats, amb o sense
(quasi sempre sense) impulsos procedents de la maleïda política, o
pitjor dels maleïts polítics que juguen a ser experts d'art ...
Quan ha
deixat el poble de desordenar-se creativament - com molts altres pobles
del planeta és clar?
