dijous, 19 de desembre del 2013

ART A TIANA (AMB PERMÍS D'ARTIANA) O, ABANS DEL 2014


En diferents moments i circumstàncies, amb intensitats múltiples, a vegades discretament, creant, imaginant, en els tallers (físics, mentals, espirituals, solitaris o compartits) d'altres amb una eclosió de textos i paraules, de textures i d'imatges, colors i formes, sons i silencis, moviments dels cossos i de les ànimes, fent tombarelles i fent riure, saltant i ballant, construint i deconstruint amb instal·lacions i decorats abarrocats o minimalistes, des de ben a prop de la terra o des de mostres, observatoris i carpes oberts, íntims o multidudinars, parcs, jardins, xiringuitos, concerts joves, exposicions individuals i col·lectives, de Tiana estant o lluny temporalment o de manera definitiva, creixent i participant d'altres realitats vitals i artístiques, també des del món apassionat dels aficionats, amb o sense (quasi sempre sense) impulsos procedents de la maleïda política, o pitjor dels maleïts polítics que juguen a ser experts d'art ... 

Quan ha deixat el poble de desordenar-se creativament - com molts altres pobles del planeta és clar?


diumenge, 10 de novembre del 2013

DRET A DECIDIR / DERECHO A DECIDIR

Insisteix en Javier Cercas (avui a El País) que el dret a decidir no existeix, però després matisa que si que existeix dins els marges de la llei, en que quedem existeix o no existeix?

Insiste Javier Cercas (hoy en El País) que el derecho a decidir no existe, pero matiza un poco más adelante, que si que existe, dentro de los margenes de la ley. En que quedamos, existe o no existe?

Muchos catalanes creyeron haber ejercido ese derecho en el referendum del Estatuto de Autonomía, pero la ley suprema española y sobre todo la interpretacion de un par de grandes partidos políticos y su sesgado tribunal ya se encargaron de recordarnos que sólo algunos tienen el derecho a decidir... sobre los otros

Molts catalans van creure haver exercit aquest dret en el referendum de l'Estatut d'Autonomia, però la llei suprema espanyola y sobre tot la interpretació d'un parell de grans partits i el seu esbiaixat tribunal ja es van encarregar de recordar-nos que només alguns tenen el dret a decidir... sobre els altres

Muchos intentamos cada dia evitar "el cataclismo" y no entramos en juegos maniqueos del sólo "si o no", el sólo "no o no" y el sólo "si o si", el de los buenos y los malos

Molts provem cada dia d'evitar "el cataclisme" i no volem entrar en jocs maniqueus del "si o no", el "si o si" o el "no i no", el dels bons i els dolents.

Difícil!

divendres, 12 de juliol del 2013

TRES CONVERSES SOBRE LA MALEÏDA POLÍTICA ( II )



Segona conversa: impossibles possibilitats o a l’inrevés

En contrast amb la primera conversa, pocs dies després, sortint d’un nou ple molt buit, dels més buits del mandat, caminant poble avall, vam trobar uns coneguts  i en preguntar-nos com havia anat i, en respondre nosaltres que era molt i molt difícil debatre propostes, arribar a acords o obtenir informació i compromisos seriosos i creïbles amb el govern, ens van dir amb lògica històrica o malfiança apresa que vam interpretar com sentit comú, que això era una missió impossible.

Bé, vam insistir nosaltres, en alguns moments en algunes qüestions i per alguns indicis (certament tènues, cercant llegir entre línies) ens ha semblat que volien temps i ens demanaven paciència, per reconduir una situació que els darrers anys (quatre, vuit, dotze, setze, vint o més anys?) amb excepcions, havia esdevingut irrespirable i indesitjable. I els amics, més explícits ara, insistien al seu torn que allò de “sigueu realistes i demaneu l’impossible” era, pel que fa als assumptes polítics del poble, molt més que una utopia.
                              
Tossuts com som i sense perdre l’esperança vam expressar amb contundent optimisme que la profunda, persistent i generalitzada crisi econòmica, política i social, que a Tiana com arreu també es viu i es pateix, ens havia fet pensar que era una oportunitat que tots veuríem com una obligació ètica, per restablir canals de diàleg polític i obrir al mateix temps el diàleg amb tota la ciutadania, que escenaris anteriors (tant se val els culpables si n’hi havia hagut) havien malmès, però que després dels darrers dos anys, de tant en tant, defallíem.

No us adoneu, gent de gent i altra gent, continuaven dient aquell grup de tianencs estranyament animats a parlar de política local, que la saben llarga els qui ara maneguen les coses de la vila i no són de fiar...  

Atureu-vos! No seguiu, els vam dir. No tot ha de ser tant complicat, ningú és excel·lent ni perfecte, nosaltres per descomptat no. Tanmateix, per avançar, progressar, aprendre i viure plegats, calen moltes veus, moltes més veus, caps, cors  i mans.

En fi, s’havia fet fosc, ens vam desitjar bona nit i vam parar.

El jarron da forma al vacio, y la música al silencio
Georges Braque

dimecres, 10 de juliol del 2013

TRES CONVERSES SOBRE LA MALEÏDA POLÍTICA ( I )



Converses recents cara a cara i en una de les xarxes d’internet, m’estan fent reflexionar i força, preguntar-me i repreguntar-me (com sempre) sobre el sentit de determinades coses que passen, coses que diem, coses que fem i que no fem, individualment i en grup.


Primera conversa: crítica política

Fou a partir d’una opinió que criticava la contundència i el to marcadament negatiu detectats en el contingut dels textos del darrer butlletí del grup polític local. La persona que m’ho deia, afegia que creia que la duresa que hi copsava, sense quasi espai per a les propostes, era contraproduent per la bona marxa de les coses en general, per a reduir tensió i, fins i tot per a les legítimes aspiracions, objectius i projectes del col·lectiu a l’hora de créixer. I va posar també algun exemple de més enllà del poble.

Amb aquesta persona mantenim una bona relació, som propers professionalment i en algun moment hem hagut de gestionar plegats assumptes públics. I crec que compartim força preocupacions, visions i opinions sobre la difícil situació actual i les incertes perspectives per a un futur pròxim. I també una actitud vital optimista i sensible vers les petites coses, gests i accions que ens fan millorar com a persones.

Després d’escoltar amb atenció i també sorpresa (no estem avesats a que qui no pertany a col·lectius polítics parli en termes polítics), recordo que la primera reacció va ser pensar i dir que no era per tant i si ho era hi havia prou raons i de pes pel to emprat i que en el contingut havíem provat de ser curosos.

Admeto que no hi ha prou, i que no és una qüestió només de matisos, de dades certes i contrastables, o opinions sempre discutibles, ni tant sols d’encertar en el to i una determinada estratègia o discurs. Cal ser respectuosos i no defallir a l’hora de seguir cercant diàleg, col·laboració i complicitats, també amb aquells amb els que contraposem idees, fets, potser interessos i dels que sovint... ens allunyen les paraules.    

 Temo a la persona de pocas palabras
Temo a la persona silenciosa
Al sermoneador lo puedo aguantar
Al charlatán lo puedo entretener

Pero con quien cavila
Mientras el resto no deja de parlotear,
Con esta personal soy cautelosa
Temo que sea una gran persona

Emily Dickinson, El viento comenzó a mecer la hierba






dijous, 9 de maig del 2013

TRES APUNTS CATALANS AMB DATA, UN DEL MON EN QUE VIVIM I PORTES QUE S'OBREN




Tres apunts amb data d’avui (9 de maig de 2013)
  • Ahir va parlar el TC i em vaig fer més independentista, vaig veure més tard un diputat imputat i amb bigoti parlant al parlament i ja no ho era tant. Vull un país lliure però no a qualsevol preu! 

  • Avui han aprovat a l’Aragó això de la LAPAO i m’he tornat més independentista, he vist la immensa manifestació en defensa de l’educació pública i de qualitat a Barcelona i a tant altres llocs i retallant per aquí, privatitzant per allà, ja no ho soc tant d’independentista.

  • Sembla que a Viladecavalls ha prosperat una moció de censura amb imputats i trànsfugues de protagonistes, és per plorar.


Un del món en que vivim 

  • Sembla que a la fabrica del Bangladesh ja comptabilitzen 900 morts, 8 més en una altra i que han tancat 18 fàbriques tèxtils més per raons de seguretat. Sembla que alguna de la roba que comprem i vestim esta tacada.


Portes que s'obren

  • Ja es parla obertament de procés constituent o conceptes similars, de canvi radical i important, de rebel·lió, de continuar el treball fet fins ara i alhora, de recuperar il·lusions, de participació, de lluita i resistència tan actives com pacifiques, de defensar el bé comú, l’espai i els recursos públics i tornar a aprendre a compartir. Moltes persones, alguns partits i col·lectius s’hi estant sumant, hi haurà debat és clar. Hi ha portes que s’obren!