Han passat quasi 8
anys des que vaig assumir responsabilitats com a membre del consistori, regidor
electe, membre del govern anterior al que ara acaba i, fins avui com a part de l’oposició.
Fa molt més temps tanmateix, que m’apassiona pensar, debatre i actuar en termes
que els qui em coneixen qualificarien clarament de polítics, amb il·lusió i
també tota la càrrega de connotacions negatives que l’acompanyen sovint.
Malgrat això, no em
considero “un polític”. Més aviat un simple ciutadà, que des de les seves
múltiples incompetències i incompleteses, i manca de visió global en algunes
qüestions, he cregut que dedicant uns anys a la política local de partit i
institucional, podia aportar alguna cosa a la comunitat. Al poble on visc. Ara
ho segueixo fent, des d’una altra organització, des de la base. I més enllà de
la política, des d’altres àmbits culturals i socials. No sé que faré en el
futur.
Soc crític de mena i força
escèptic davant veritats, perfeccions, meravelles i medalles dels polítics,
diguem-ne, més professionals. I tot i reconèixer els seus coneixements, capacitats
tècniques i de gestió, i també de persuasió, oratòries i conspiratòries, les
actituds, no sempre, però massa sovint, m’han decebut, decepció que crec
compartir amb altres.
Dels companys del Ple
al llarg d’aquests anys, només els sé veure com persones que també, uns amb més
habilitat, fortuna, sentit de la responsabilitat i empatia que altres, dediquen
una part de la seva vida a fer política.
A tots els
treballadors de l’Ajuntament els vull dir que sempre m’he sentit respectat i
tractat com a company i he procurat respectar i valorar el seu treball,
professional no sempre fàcil, a vegades fins
i tot enmig d’exabruptes, esbroncades o ordres erràtiques dels caps polítics.
Donat que el primer
subjecte que em decepciona sóc jo mateix, no he desitjat ni desitjo mal a
ningú, mai. Ni a partir de la brega política ni en altres circumstàncies
socials o personals. Som humans, i a sobre soc
del gènere home i ningú es perfecte (ja ho deia Billy Wilder)
A veure si entre tots, junts, des del respecte a la
crítica, i la discrepància, sumant energia, saba nova i experiència, sense
perdre la memòria ni tampoc uns horitzons desitjables i possibles però no
exempts d’utopies personals i construcció col·lectiva, capgirem el tu més, tu
abans ... o pitjor encara “si no estàs amb mi ets el meu enemic” de la vella
política.
Salut, sort i bona feina al nou consistori, especialment
als nous membres, i sobre tot a totes les persones que participen, cadascú a la
seva manera, poc o molt, dels afers col·lectius, recolzant una o altra
candidatura o de formes diverses i a tots els veïns i veïnes de Tiana. Punt i
seguit!
