La majoria de la societat catalana no sembla ser independentista, al
menys no una gran majoria (enquestes, estudis d’opinió i 9N). Molts catalans i
catalanes si. Molts més que fa pocs anys. Raons no en falten.
La majoria de la societat espanyola no sembla especialment preocupada
per l’independentisme català. Raons no en falten. Tenen moltes altres i greus
preocupacions.
La majoria de la societat catalana
(enquestes, parlament, ajuntaments, mobilitzacions) vol un canvi radical en les
relacions amb Espanya, Europa i el món. Les actuals no són sostenibles. Raons
no en falten.
La majoria de la societat espanyola (enquestes, estudis d’opinió,
projeccions electorals, mobilitzacions) vol un canvi profund i radicalment
democràtic en la política i en la gestió dels afers públics. Raons no en
falten.
La majoria de la societat catalana està patint la crisi (també coneguda en
molts cercles com estafa) i les polítiques dels governs català i espanyol,
impulsades i avalades en molts aspectes per les institucions europees i
tolerades pels partits líders de les anomenades oposicions a Madrid i també a
Barcelona. Raons per estar emprenyats no en falten.
La majoria de la societat espanyola està
patint la crisi (també coneguda en molts cercles com estafa) i les polítiques
del govern espanyol, impulsades i avalades en molts aspectes per les
institucions europees i tolerades pel partit líder de l’oposició. Raons per
estar emprenyats en tenen.
Unes i altres majories, ací i allà, o barrejades (especialment les que alguns
autors anomenen, molt encertadament, classes populars i que altres amb més o menys
fortuna contraposen a la “casta”) estan indignades i pacífica i
pacientment revoltades davant l’escandalosa corrupció del sistema, el cinisme i
la hipocresia de tants beneficiaris de la mateixa. Raons per lluitar no en
falten.
