CATALUNYA EN COMÚ: UNA NOVA OPORTUNITAT

Sobre la proposta de candidatura catalana per al 20D a partir de Barcelona en Comú , potser, només potser, si es fa bé, si ho fem bé, serà el desllorigador de moltes coses, serà una aposta pels ponts sense trampes, fins i tot un punt de trobada de l'independentisme transversal amb altres moviments i necessitats i accions molt i molt transversals també de canvis cap a una societat més justa, neta, solidària, participativa...! 

Si ICV, Podem, CUP, ERC EuIA, Procés Constituent i altres grups, plataformes i gent amb altres maneres de pensar i ideologies (gent de CDC, del PSC i desencantats diversos) ho entenen, hi col·laboren amb humilitat i ho sabem explicar a la gent ens en sortirem! 

Si Podemos, IU i altres grups a Espanya ho entenen i respecten millor per a tots plegats. I a sobre donariem un clar missatge al món: no renunciem en cap cas a la sobirania per decidir el país (i el món) que volem construir entre tots. 

Falten pocs dies i estem a les beceroles d'aquesta possibilitat, és una bona oportunitat per superar la situació empantanegada que ens ha deixat el 27S i l'actitud poc democràtica i obstruccionista del PP i PSOE i els seus amics a Europa.

Som-hi

CERTES INCERTESES

¿Que potser desvariegem col·lectivament? Hi ha, aquí, allà i més enllà, a qui agrada que perdem el senderi, la paciència, la rebel·lia i l'exigència d'una justícia socialment justa! Avui, més que mai, amb la que està caient a tot el món, se'ns convida (o se'ns vol obligar) a jugar partides i jocs de rol que no ens agraden gens. 

No volem ser titelles de ningú, volem ser lliures per pensar, decidir i créixer humanament. Ah! i no volem oblidar, ni passats passats ni passats molt recents ni el present ni el futur que vindrà. No, no ens interessen els jocs de trons si res o molt poc canvia. 

Si cal, anirem lents, és clar. Alhora és cert que és un moment d'oportunitats, i per a molts més de necessitat vital i urgència. Desaprofitar-lo seria llençar novament pedres a la teulada d'una societat (perdoneu-me el pessimisme) altre cop emmalaltida d'egoïsme, vanitat i lluita pel poder i abduïda pels diners i les riqueses. 

CONTRAPUNT OPTIMISTA: hi ha molta saba nova, esperança i il·lussió i, sobre tot molt treball que tants i tantes fan cada dia, per impedir que triomfi cap mena de barbàrie!

27S ELECCIONS EXCEPCIONALS

Poques persones dubten que aquestes eleccions són diferents, certament excepcionals, per la intensitat d'alguns elements. L’opció independentista per primera vegada pot ser guanyadora, la voluntat també majoritària de nous models de governança, més democràtics (a Catalunya, a Espanya, a Europa, al Món) és evident; una profunda crisi social i política, amb la corrupció i l’aplicació de polítiques econòmiques clarament antisocials és al punt de mira de molta gent, la majoria patint-ne les conseqüències. 

Però també il·lusions renovades i esperances compartides: confluències, grups i cares noves – o les velles en segon terme – nous actors, nous ajuntaments de canvi, han irromput en l’àmbit de decisió que la ciutadania amb dret a vot (per a quan el vot als 16 anys?) ha d’exercir demà diumenge.

El meu desig seria que en major o menor mesura, tothom en surti guanyador. En vots i escons això és impossible i amb les correccions necessàries (per a quan una llei electoral més ajustada a l’esperit democràtic fundacional?) just.  Per tant caldrà felicitar els guanyadors, als satisfets malgrat no siguin guanyadors, i assumir responsabilitats, errors i realitat tots aquells grups que no hagin assolit els seus objectius.   

I passat demà a seguir treballant, cercant vies de diàleg, compromisos.

Bona sort a totes les persones que amb el seu vot, i perquè no amb la seva abstenció ha expressat lliurement la seva opinió amb el màxim respecte per la de les altres.

A VUIT DIES D'IMPORTANTS CANVIS

Catalunya Si que es Pot, Cup i Junts pel Si, en aquest ordre per preferències personals (la meva decisió de vot, com sembla la de molts catalans no és encara definitiva i la campanya donarà molt de si) no poden caure ni entre ells, ni amb altres opcions, aquelles que neguen la llibertat als catalans de decidir com volem governar-nos i com ens relacionem amb el món, en provocacions i insults. I molt menys en el discurs de la por, aquell que s’expressi com s’expressi, diu que si no ens votes a nosaltres (a mi) l’alternativa és el caos i el mal absolut.

Comparteixo amb Xavier Fina: "No faig victimisme ni parlo d'oïda. Expresso com ens sentim alguns catalans: fora del territori del diàleg, damnificats pel que Focault en deia l'economia política de la veritat. Hi ha una opció binària i no hi ha vida fora d'ella. I si no la vius com a central o hi tens una mirada crítica, molts et col·loquen a l'altra trinxera" 

(ARA Cartes creuades, debat racional per a una decisió conscient, 20/9/2015)

DIES DE CARTES CREUADES I PRIMERES ENQUESTES

Dies de cartes creuades. Doncs una en forma de pregunta adreçada a CUP i CAT Si que es Pot (ICV-EuiA-Podem-Equo). Les enquestes que han sortit fins ara donen a aquestes dues candidatures entre 7 i 17 escons.  És cert que són enquestes i estimacions, i que ambdues augmenten certament els resultats  d’anteriors convocatòries, la CUP fins i tot dobla els seus. Tanmateix, davant i malgrat els discursos,  el programes i el bagatge de força lluites, algunes compartides i més o menys radicals, no està clar a qui representen aquests vots, molt pocs, massa pocs, ni separats ni si anessin junts (i havent-se deixat Procés Constituent i altres pel camí). Amics, encara no tinc clar a qui votar. Crec que mai he practicat l’abstenció en unes eleccions, potser aquest cop serà el primer. A no ser comenceu a dibuixar un camí per treballar plegats (una mica com a BDN, BCN i altres ciutats i pobles). Deixeu-vos, deixem-nos  de punyetes. Posem-nos a buscar punts en comú. Haver-los, els hi ha.

SALVEM L'ALEGRIA (EXERCICI DE MEMÒRIA)

"A Tiana, l’Ajuntament havia volgut urbanitzar els espais propers a l’ermita de l’Alegria (PLA URBANÍSTIC DE CAN MASDEU I CAMÍ DE L’ALEGRIA [2005:135]). Aquest projecte s’havia proposat l’any 2000 però va topar amb la ferma oposició d’alguns veïns i del partit Gent pel Progrés de Tiana (GPT), que aleshores es trobava a l’oposició. Aquest partit va organitzar manifestacions, concerts, debats i exposicions en contra de l’operació urbanística i va pressionar el govern municipal, en aquell moment format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Finalment, l’1 de juny de 2004 el ple municipal va aprovar inicialment una proposta per a reduir les previsions de creixement del muncipi a la zona i va instar la Generalitat a aprovar una modificació del PGM que ho fes possible. Tanmateix, a final de 2006, la Generalitat encara no havia aprovat l’esmentada modificació" (...)

"D’altra banda, a Tiana, a mitjan octubre [2007] el Govern de la Generalitat va aprovar una modificació puntual del PGM als àmbits de Can Masdéu, Camí de l’Alegria-Cementiri, Can Cirera, riera d’en Font i Casa Alta. Aquesta modificació comportava la classificació com a sòl no urbanitzable ―majoritariament sòl d’especial protecció agrícola― de més de 20 ha que estaven classificades com a sòl urbanitzable, i on s’haurien construït 278 habitatges amb un sostre total de més de 33.000 m2."

http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/09/parc_de_la_serralada_de_marina_2007_284.php

SOBRE PACTES ANTICS I MOLT LLARGS

Sobre les declaracions de Ricard Fabra a La Local Radio Tiana (20/6/2015)

http://lalocal.tianat.cat/ricard-fabra-es-molt-greu-que-diguin-que-defraudat-el-poble-per-haver-pactat-amb-el-psc/ 

Des de fora del seu partit, com a tianenc primer i membre d'altres grups polítics locals, m'agradaria dir, sense entrar a valorar gaires coses més, que el pacte no és nou, que és un pacte que ve de lluny, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011. 

Pacte antic que, amb l'inestimable ajuda (i vot de qualitat) del representant del PP, ha impossibilitat sempre amples majories d'esquerres (8, 9, 10 i 9 regidors), amples majories de poble, o amples majories sobiranistes. 

Menys quan, i tot i persistint el pacte, però sense aquest suport fix i estable, doncs el PP no tenia representant, van haver d'estar a l'oposició el 2007.

A TIANA, el 10 DE JUNY DE 2013

Han passat quasi 8 anys des que vaig assumir responsabilitats com a membre del consistori, regidor electe, membre del govern anterior al que ara acaba i, fins avui com a part de l’oposició. Fa molt més temps tanmateix, que m’apassiona pensar, debatre i actuar en termes que els qui em coneixen qualificarien clarament de polítics, amb il·lusió i també tota la càrrega de connotacions negatives que l’acompanyen sovint.

Malgrat això, no em considero “un polític”. Més aviat un simple ciutadà, que des de les seves múltiples incompetències i incompleteses, i manca de visió global en algunes qüestions, he cregut que dedicant uns anys a la política local de partit i institucional, podia aportar alguna cosa a la comunitat. Al poble on visc. Ara ho segueixo fent, des d’una altra organització, des de la base. I més enllà de la política, des d’altres àmbits culturals i socials. No sé que faré en el futur.

Soc crític de mena i força escèptic davant veritats, perfeccions, meravelles i medalles dels polítics, diguem-ne, més professionals. I tot i reconèixer els seus coneixements, capacitats tècniques i de gestió, i també de persuasió, oratòries i conspiratòries, les actituds, no sempre, però massa sovint, m’han decebut, decepció que crec compartir amb altres. 

Dels companys del Ple al llarg d’aquests anys, només els sé veure com persones que també, uns amb més habilitat, fortuna, sentit de la responsabilitat i empatia que altres, dediquen una part de la seva vida a fer política.

A tots els treballadors de l’Ajuntament els vull dir que sempre m’he sentit respectat i tractat com a company i he procurat respectar i valorar el seu treball, professional no sempre fàcil, a  vegades fins i tot enmig d’exabruptes, esbroncades o ordres erràtiques dels caps polítics.

Donat que el primer subjecte que em decepciona sóc jo mateix, no he desitjat ni desitjo mal a ningú, mai. Ni a partir de la brega política ni en altres circumstàncies socials o personals. Som humans, i a sobre soc del gènere home i ningú es perfecte (ja ho deia Billy Wilder)   

A veure si entre tots, junts, des del respecte a la crítica, i la discrepància, sumant energia, saba nova i experiència, sense perdre la memòria ni tampoc uns horitzons desitjables i possibles però no exempts d’utopies personals i construcció col·lectiva, capgirem el tu més, tu abans ... o pitjor encara “si no estàs amb mi ets el meu enemic” de la vella política.

Salut, sort i bona feina al nou consistori, especialment als nous membres, i sobre tot a totes les persones que participen, cadascú a la seva manera, poc o molt, dels afers col·lectius, recolzant una o altra candidatura o de formes diverses i a tots els veïns i veïnes de Tiana. Punt i seguit!

ACORD DE GOVERN A MONTGAT

Vull felicitar als amics i amigues, companys i companyes de Montgat per l'acord ampli per formar govern. Bona feina i certa enveja, per la incertesa que encara plana al poble veí de Tiana, on donats els resultats no hauria de ser díficil trobar també un acord ampli i de canvi. Hi ha encara opcions i voluntats d'arribar a una àmplia majoria, amb un pes important dels valors i programes d'esquerra i transformadors, que representi molt i molts vots, que sumi i inclogui tot Tiana, sense excloure dels grans temes ningú, i menys pel color politic. Crec que cal una gran majoria de canvi, de futur, de poble, de país. Sense rencors, sense cap ressentiment cap a governs anteriors.

16 ANYS A GENT PEL PROGRÉS DE TIANA, I ARA JUNTS

(Fora de guió)

Després de 16 anys amb Gent de Tiana des de la seva fundació amb il·lusió i compromís, crec que el projecte polític actual que millor recull valors, objectius i pràctica amb els que crec s’identifica el projecte de Gent, és Junts per Tiana. El lideratge de Gent fins fa quatre anys era clar i el balanç del treball fet en els quatre mandats molt positiu. Assumeixo totalment, tanmateix, la crítica dels nous moviment socials i polítics i no només a Tiana, sobre tot en un punt: la manca explícita d’autocrítica col·lectiva i personal de quasi tots els actors polítics fins ara. I aquesta és i serà una exigència ètica bàsica, per a mi mateix com a membre de la nova organització i a tota l’assemblea de Junts per Tiana.

22 de maig del 2015

CALEN NOVES PERSONES I NOVES FORMES DE FER POLÍTICA, I TANT!

Avui se m'ha convidat que m'agradi un pàgina de facebook d'un vell grup polític de Tiana. No, no puc dir que m'agradi.

Quan algú, davant de les circumstàncies actuals (atur, pobresa i desigualtats creixents, retallades en els serveis públics, crisi econòmica, corrupció a institucions de tot tipus i color, frau electoral, mentides, opacitat, desqualificacions i menysteniment constant dels altres - els d'abans i els nous - sectarisme i populisme entre altres) i davant de la voluntat d'algunes persones, d'implicar-se per impulsar una nova manera de fer política, es pregunta si això vol dir que la que s’ha fet fins ara ha estat dolenta?, hom pot preguntar-se ensems, per què costa a tothom li costa tant de veure que alguna cosa no s'ha fet bé?

Això val també per molts grups polítics i membres o líders d'aquests.

I per a un mateix o qualsevol persona que amb el seu silenci, covard o còmplice no denunciés tot allò que no suma, si no que resta contingut i profunditat a la democràcia i a la participació.

 

"JUST A LA JUSTA, JUSTICIA JUSTA" (Ovidi Montllor. Garrotada en swing)

(deia diumenge)

No puc imaginar algú que diu alhora estar preparat i no saber que cobrar una feina sense fer-la és més aviat incorrecte

(i avui al matí)

Amb el tema de les dietes de la FCM, i més enlla de les altres "peces separades" (sic) si, segur que polítics i juristes, ho entenen i fins i tot per a què serveixen algunes de les retribucions (sembla que en alguns casos, per ajudar a finançar els partits). El que no està tan clar és que al carrer la gent entengui que diners públics, entitats municipalistes, voluntàries això si, siguin entitats de dret privat. En fi, algú s'estranya de la desconfiança dels ciutadans?

(i a mitja tarda)

Llegim que "Hisenda calcula que el PP podria haver defraudat 220.000 euros per donacions il·legals el 2008. L'Agència Tributària, però, reitera que no hi veu delicte i ho compara amb aportacions a Càritas" http://www.ara.cat/politica/PP-HISENDA-DONACIONS_0_1322267896.html 

Ja ho dèiem aquest matí, que algú ens ho expliqui!

(i a l'hora del te, llegint més notícies)

Pensava, i del Millet (és a dir del cas Palau i associats, i només és un exemple més, entre tants) res no se'n sap. 

Ara, això si, a alguns absolts en primera instància els cauen tres anys del Suprem. 

Fa gràcia que a tothom que per aquestes terres la justícia (anomenada espanyola) els sembla de fireta i fins i tot de casta, per algunes coses ja els sembla prou justa.

(i llegint quan fosqueja)

"En el moment que vivim cal, més que mai,  lluitar per treure dels partits a tots els oportunistes que n’han abusat. Fins i tot, és lògic que les persones es sentin poc atretes pels partits en la seva formulació actual"  (*)

En aquest cas no puc estar més d'acord amb el seu actor, perdó autor, un ex-alcalde de Tiana, en un text de data d'ahir, que sembla talment d'urgència, davant la possibilitat que un nou moviment, grup, partit, organització, col·lectiu, candidatura... (el nom fa la cosa?) irrompi amb més o menys força en la vida del poble, i pugui ajudar a retornar una mica de confiança en la política.      

(*) Per cert, jo afegiria, a més d'oportunistes, directament mentiders, encantadors de serps, insultadors professionals i delinqüents (que poques, però algunes sentències i condemnes hi ha hagut). O vividors de molts colors de targetes black. I sembla que si, oi, que algunes fonts de finançament d'estructures i càrrecs de partit i comissionats i comissionistes, i clients preferents i nomenaments a dit o per telèfon i sobres farcits. I no només partits, bancs, caixes, empreses i sindicats, sinó les més altes institucions civils, de sang blava i de caire espirituals estan sota sospita i investigació, no dels quatre pesats de sempre, sinó de les justícies nacionals i fins i tot internacionals

TIANA I MÉS: APUNTS D’UNA MITJANIT AL CENTRE CÍVIC DE L’ESCORXADOR

APUNTS (estrictament personals) D’UNA MITJANIT AL CENTRE CÍVIC DE L’ESCORXADOR 

Va ser ahir, més enllà de les 0 hores del dia 12 de març del 2015 quan unes quantes persones aplegades a l’assemblea de la plataforma Km0 de Tiana, vam decidir una cosa senzilla: seguir avançant per fer camí junts. En un camí que volem compartit i obert a molts, a tothom i per això, entre altres coses, transformen el moviment en una candidatura per a les properes eleccions  municipals. I que el projecte l’encapçali l’Isaac Salvatierra.    

Deia ahir en algun moment anterior de la tarda “Calen tantes, totes, les mans, peus, braços, caps, tots els sentits i la millor voluntat, generositat i paraules plenes de sentit i projectes clars per (re)construir l'espai de tots..., a Tiana per exemple”

Doncs passada la mitjanit, cansats però amb més empenta que mai, empenta que també ens arribava d’altres persones que no havien pogut assistir a la reunió, vam dir que si, que definitivament ens hi posàvem.   

Hi ha hagut un treball previ de diagnosi i recollida d’opinions que comença gairebé un any abans, però sobre tot hi ha moltíssim a aprendre, junts, molt treball per fer, moltes sinergies i voluntats que guanyar, moltes veus que acollir. Serà dur, és clar. Cadascú des de la responsabilitat que pugui i vulgui assumir.   

Amb sinceres i profundes ganes de superar vells estils i sense rancúnies, sense usar el passat només com excusa per justificar el present, no perdre però mai la memòria, valorant tot allò bo de tots el llegats precedents. Treballar des de la Tiana del segle XXI, com no pot ser d’altra manera.

I com a membre alhora de Gent pel progrés de Tiana i de Junts Per Tiana amb responsabilitats institucionals com a regidor a l’ajuntament, i per tant de retre comptes davant dels votants de Gent i de tot Tiana, sé que ben aviat prendrem i farem pública una decisió com a col·lectiu polític. Crec que sigui quina sigui serà encertada.