¿Que potser desvariegem col·lectivament? Hi ha, aquí, allà i més enllà, a
qui agrada que perdem el senderi, la paciència, la rebel·lia i
l'exigència d'una justícia socialment justa! Avui, més que mai, amb la
que està caient a tot el món, se'ns convida (o se'ns vol obligar) a
jugar partides i jocs de rol que no ens agraden gens.
No volem ser
titelles de ningú, volem ser lliures per pensar, decidir i créixer
humanament. Ah! i no volem oblidar, ni passats passats ni passats molt
recents ni el present ni el futur que vindrà. No, no ens interessen els
jocs de trons si res o molt poc canvia.
Si cal, anirem lents, és clar.
Alhora és cert que és un moment d'oportunitats, i per a molts més de
necessitat vital i urgència. Desaprofitar-lo seria llençar novament
pedres a la teulada d'una societat (perdoneu-me el pessimisme) altre cop
emmalaltida d'egoïsme, vanitat i lluita pel poder i abduïda pels diners
i les riqueses.
CONTRAPUNT OPTIMISTA: hi ha molta saba nova, esperança i
il·lussió i, sobre tot molt treball que tants i tantes fan cada dia,
per impedir que triomfi cap mena de barbàrie!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada