diumenge, 18 d’octubre del 2015

CATALUNYA EN COMÚ: UNA NOVA OPORTUNITAT

Sobre la proposta de candidatura catalana per al 20D a partir de Barcelona en Comú , potser, només potser, si es fa bé, si ho fem bé, serà el desllorigador de moltes coses, serà una aposta pels ponts sense trampes, fins i tot un punt de trobada de l'independentisme transversal amb altres moviments i necessitats i accions molt i molt transversals també de canvis cap a una societat més justa, neta, solidària, participativa...! 

Si ICV, Podem, CUP, ERC EuIA, Procés Constituent i altres grups, plataformes i gent amb altres maneres de pensar i ideologies (gent de CDC, del PSC i desencantats diversos) ho entenen, hi col·laboren amb humilitat i ho sabem explicar a la gent ens en sortirem! 

Si Podemos, IU i altres grups a Espanya ho entenen i respecten millor per a tots plegats. I a sobre donariem un clar missatge al món: no renunciem en cap cas a la sobirania per decidir el país (i el món) que volem construir entre tots. 


Falten pocs dies i estem a les beceroles d'aquesta possibilitat, és una bona oportunitat per superar la situació empantanegada que ens ha deixat el 27S i l'actitud poc democràtica i obstruccionista del PP i PSOE i els seus amics a Europa.

Som-hi

dijous, 15 d’octubre del 2015

CERTES INCERTESES

¿Que potser desvariegem col·lectivament? Hi ha, aquí, allà i més enllà, a qui agrada que perdem el senderi, la paciència, la rebel·lia i l'exigència d'una justícia socialment justa! Avui, més que mai, amb la que està caient a tot el món, se'ns convida (o se'ns vol obligar) a jugar partides i jocs de rol que no ens agraden gens. 
No volem ser titelles de ningú, volem ser lliures per pensar, decidir i créixer humanament. Ah! i no volem oblidar, ni passats passats ni passats molt recents ni el present ni el futur que vindrà. No, no ens interessen els jocs de trons si res o molt poc canvia. 

Si cal, anirem lents, és clar. Alhora és cert que és un moment d'oportunitats, i per a molts més de necessitat vital i urgència. Desaprofitar-lo seria llençar novament pedres a la teulada d'una societat (perdoneu-me el pessimisme) altre cop emmalaltida d'egoïsme, vanitat i lluita pel poder i abduïda pels diners i les riqueses. 

CONTRAPUNT OPTIMISTA: hi ha molta saba nova, esperança i il·lussió i, sobre tot molt treball que tants i tantes fan cada dia, per impedir que triomfi cap mena de barbàrie!