Només ens faltava
això, asteroides, meteorits, satèl·lits, aeròlits diversos i a casa nostra
dards enverinats.
Darrerament ja havíem
arribat als micròfons amagats, oberts i de tots coneguts, capos i capons, ex-tresorers i els bèsties (amb drets i llibertat) defensors
de les matances dels toros a la plaça.
I mentre, no ens
acabem d’acostumar (millor, molt millor!) a una llista creixent i esfereïdora de
més imputats – ben nostrats alguns -, sospitosos, processats, mentiders de mena,
investigats i fins i tot condemnats: partits, cúpules de partits, secretaris de
partits, empresaris, pseudo-empresaris, alcaldes, ex-alcaldes, diputats que no deixen
de ser diputats, ex-consellers, ministres, ex-presidents i vici-presidents (perdó
vice) i família d’institucions diverses (CGPJ, Banc d’Espanya, CEOE, Monarquia), gestors de diners i
recursos públics molts d’ells (no tots) elegits a les urnes, és cert que per
una petita part de la població (si sumem qui no té dret a vot, qui no vota, qui
vota en blanc o nul i qui vota opcions minoritàries). I de quasi tots els
colors!
I el frau fiscal i les
seves amnisties, i els comptes corrents i altres inversions i dipòsits als coneguts
paradisos fiscals, i els sobres i les maletes, els feixos de millets (bitllets
vull dir), i les portes giratòries entre l’alta i no tant alta política i la
gran empresa, i si no algú amb cert poder ja s’encarrega de acomiadar els uns
per posar dels seus.
Per què seguir.
Ara tocaria l’estafa
de la crisi (que per si algú no se’n recorda va esclatar als EEUU d’Amèrica - amb
allò dels hedge funds de les subprimes de les hipoteques escombraria)
i és una recessió que afecta a l’UE i molt probablement al model d’enriquiment
de molts pocs al món a costa de la majoria)
I a casa nostra les
preferents, les hipoteques assassines, la bombolla immobiliària, el rescat dels
bancs, el dèficit, el deute, la prima de risc, l’estafa de l’Estat espanyol amb
Catalunya, l’estafa del govern de Catalunya amb els seus ciutadans amb retallades
pressupostàries en tots els serveis públics, en educació, sanitat, cultura, pensions,
dependència, serveis socials mentre privatitzen en benefici dels seus
interessos particulars i no apliquen impostos als que més tenen, retallades als
treballadors públics, interins, funcionaris, tancament d’empreses, atur, reformes
laborals, repressió i amenaces.
Fa alguns anys, en
temps recents de l’anomenat Tripartit a Catalunya, algú em va insinuar que hi va haver un conclau
de determinats poders fàctics (entenguis econòmics, polítics i grups de comunicació)
del país per combatre precisament el govern d’esquerres i especialment els seus
components més d’esquerres amb campanyes barroeres i eficients contra
consellers i diputats. En aquell moment no m’ho vaig acabar de creure. No sé si
hi havia micròfons ocults, però haguessin estat molt útils. Ara m’ho crec.
I per acabar-ho d’adobar
només ens faltava això, asteroides, meteorits, satèl·lits, aeròlits diversos, míssils
i dards enverinats.
