MAJORIES I RAONS

La majoria de la societat catalana no sembla ser independentista, al menys no una gran majoria (enquestes, estudis d’opinió i 9N). Molts catalans i catalanes si. Molts més que fa pocs anys. Raons no en falten.

La majoria de la societat espanyola no sembla especialment preocupada per l’independentisme català. Raons no en falten. Tenen moltes altres i greus preocupacions.

La majoria de la societat catalana (enquestes, parlament, ajuntaments, mobilitzacions) vol un canvi radical en les relacions amb Espanya, Europa i el món. Les actuals no són sostenibles. Raons no en falten.

La majoria de la societat espanyola (enquestes, estudis d’opinió, projeccions electorals, mobilitzacions) vol un canvi profund i radicalment democràtic en la política i en la gestió dels afers públics. Raons no en falten.

La majoria de la societat catalana està patint la crisi (també coneguda en molts cercles com estafa) i les polítiques dels governs català i espanyol, impulsades i avalades en molts aspectes per les institucions europees i tolerades pels partits líders de les anomenades oposicions a Madrid i també a Barcelona. Raons per estar emprenyats no en falten.

La majoria de la societat espanyola està patint la crisi (també coneguda en molts cercles com estafa) i les polítiques del govern espanyol, impulsades i avalades en molts aspectes per les institucions europees i tolerades pel partit líder de l’oposició. Raons per estar emprenyats en tenen.

Unes i altres majories, ací i allà, o barrejades (especialment les que alguns autors anomenen, molt encertadament, classes populars i que altres amb més o menys fortuna contraposen a la “casta”) estan indignades i pacífica i pacientment revoltades davant l’escandalosa corrupció del sistema, el cinisme i la hipocresia de tants beneficiaris de la mateixa. Raons per lluitar no en falten.

EL MEU PROCÉS (AL VOLTANT DEL PROCÉS)

(fins avui)

(17/10/2014)

Em pregunto si la nova formulació d’aquesta mena de nova consulta en forma de procés participatiu, amb un valor força menor (qui ho dubta?) que l’acordada i convocada fa tants pocs dies, no respon potser a un cert pacte (si més no implícit) entre determinats cercles de poder d’ací i d’allà per sortir indemnes o fins i tot impunes de tanta misèria quotidiana

Em considero prou independent per votar quan i en la direcció que cregui ho haig de fer, després de llegir, escoltar uns i altres i reflexionar. Per a això era la consulta, no? Uns i altres em diran que estic equivocat, és clar.

(14/10/2014)

 

Una pregunta, crec que elemental: qui farà campanya pel NO i pel SI NO amb aquesta consulta rara?

(13/10/2014)

 

Alguns aquí i allà han fet trampa, sembla

Entre el cafè per a tots i el cafè descafeïnat el temps s'escola i la visa ja no cola

Consulta más o menos, más menos que mas

(12/10/2014)

 

El més greu de tot plegat (llegiu "el procés") és que quasi tothom fa trampa d'alguna manera i a la seva manera. I per moltes raons a ningú se li escapa que els processos són molts i greus!

(11/10/2014)

Hores d'ara entre els irreductibles del SISI i els dels NONO i els incorruptibles del SINO no sabem si si o si no o no no o què. Ai las! Mentre, ahir a bcn, els guanyem, els podem, els constituents i alguns més entre cup, icv, eua i d'altres treballaven de valent per un nou codi ètic en política, que cal i tant que cal després de les targetes a l'espanyola o els afers de pujolandia. I si he faltat al respecte a algú amb aquest comentari, donades les circumstàncies em sap poc greu, de debò

(27/9/2014)

Ara podem votar: NO, SI-NO o SI-SI. Que cadascú expressi amb el seu vot la seva opció, la seva visió, el seu desig!

I que cadascú faci lliurement la campanya explicant perquè creu que una o altra opció és la millor. Cal conèixer l'opinió de la gent!

 

 

PÍNDOLES I POSTRES VARIATS (I)

Justificació textual general

Malacostumat darrerament als textos curts teclejats, es fa difícil començar a escriure amb cara i ulls i amb tots els ets i els uts i alguns punts i comes. Anys i panys de cara a les pantalles fan força mal. A l’hora de llegir segueixo preferint els llibres clàssics i el paper de paper (tampoc en altres afers de caire personal i intransferible he trobat encara invent millor), això si, sovint reciclat, de segona mà, per l’altra cara (per llegir vull dir) o de diari (que també hem usat històricament per solucionar papers difícils, un ús que, vista la premsa impresa que circula avui potser hauríem de recuperar) 

Volia fa dies fer una carta oberta per explicar algunes coses sucoses. Però no sabia ben bé ni per a què ho volia fer i vaig començar a preguntar-me també a qui la volia adreçar. A quién le importa vaig pensar. Però va arribar l’ex-molt-honorable patriota i si d’entrada va semblar que m’havia aixafat la barraca, ara, ves per on, m’ha esperonat. Ben mirat de confessions de confessionari, de jutjat, en seu policial, reunió familiar o en la intimitat de dos, tres o més, n’hi ha  hagut tantes com en la ficció, algunes o quasi totes en defensa pròpia i per espolsar catifes alienes, d’altres per reblar i engruixir la mentida. 

En fi, si, avui m’hi he posat, en plena festa major del Poble, després de la festa de la Ve baixa, i esperant ja la festa grossa o el xoc de trens. I és que fa pocs dies, encara a l’agost, amb aquest estiu de xafogor, molts núvols i sense cap mena de dubte, tempestuós a tants racons del món, tot era ja taral·lejar l’ara ve Nadal i matarem el gall per provar de foragitar incerteses i alguns mals averanys.  

Dissabte 13 de setembre de 2014

ECONOMISTES

UNA POSTIL·LA SOBRE ECONOMISTES

Dimarts al CCCB vaig escoltar amb atenció a tres economistes (Stuart Holland, James K. Galbraith i Ernest Urtasun). Semblaven seriosios! 

Cap dels tres me'ls imagino com economista oficial de TV3, la televisió pública d'un país, i menys amb més de 300 americanes de colors (una per cada dia de l'any segons afirma ell mateix)

VOT I CAMPANYES ELECTORALS

Un conegut i amic es preguntava avui a la xarxa si

“Algú dels que correu per aquí ha canviat mai el seu vot durant una campanya electoral?”

Entre altres comentaris del tipus “jo no”, “jo tampoc” “No...!!!” he deixat un de meu:

“No, o no ho recordo, però a menys que sigui per una emprenyada monumental segur que és una decisió encertada!”

I de tot plegat l’amic treia aquesta conclusió:

“En la vostra resposta hi ha el meu dubte: serveixen d'alguna cosa les campanyes electorals? Si tots teníeu el vot decidit i mai ningú ha aconseguit fer-vos canviar d'opinió”

Aleshores m’he posat a reflexionar i...parlar – vull dir respondre - en veu alta (és a dir escrivint). I això és el que m’ha sortit del cap i del cor:

Cada vegada que hi ha eleccions, des que vaig poder votar, tinc dubtes, i prenc una decisió, a nivell local, català, espanyol, o europeu (i els tinc també pensant en el 9N) I les campanyes serveixen, i tant, per explicar-se i per convèncer.

Però sobre tot per decidir em serveix poder llegir i seguir el treball a curt, mig i llarg termini de persones i organitzacions: honestedat, coherència, no defugir el debat i la crítica, la lluita quotidiana per la defensa dels drets socials, econòmics, pels serveis públics, per una renda mínima garantida, contra la pobresa, per ajudar a preservar el planeta i els seu habitants de la desmesura i l'ambició sense límits, pels drets democràtics per a tothom (tenir o no tenir papers no fa més o menys persona), per la participació real i efectiva de la gent en els afers col·lectius, per l'educació i la sanitat pública, per l'accés universal al gaudi i a la creació artística, per un treball digne, pel patrimoni cultural i natural, per una distribució més justa de la riquesa i els recursos, contra la corrupció, contra els corruptes i els corruptors, contra la mentida, el cinisme i la impunitat... Quasi res.

I perquè crec des de fa temps que les coses no han de ser d’una única i  determinada manera, que es poden canviar.  

QÜESTIONS DE CONFIANÇA (V): MAJORIA SILENCIOSA

MAJORIA SILENCIOSA I AQUELLS QUE FAN SOROLL

Estava repassant les intervencions al darrer ple ordinari de l’Ajuntament de Tiana del passat 1 d’abril, en relació a l’aprovació inicial de la nova ordenança municipal reguladora del trànsit en determinats carrers del centre del poble.

Dues vegades al menys, en la llarguíssima intervenció preliminar de l’alcaldessa parla de “la majoria silenciosa” i les dues vegades, potser  sense adonar-se, parla que aquesta majoria silenciosa està a favor del projecte, i demana respecte per a “aquesta majoria silenciosa que esta a favor del projecte” contraposant-la als que potser no estan prou a favor, com “aquells que han fet tant soroll al llarg dels darrers mesos” (expressió que algunes persones podrien considerar una manca de respecte)

Si ja és agosarat parlar de la “majoria silenciosa” (potser una terminologia una mica anacrònica, usada sobre tot per aquells que sovint neguen legitimitat als que gosen expressar opinions contràries obertament), parlar en nom d’aquesta majoria silenciosa i, afirmar a sobre que aquesta és favorable a un determinat projecte del govern, sembla més aviat greu.

QÜESTIONS DE CONFIANÇA (IV) SOM A TEMPS DE SUMAR

SOM A TEMPS DE SUMAR

Sembla que tot podria ser una mica més fàcil, d'explicar, d'acordar i de fer amb voluntat i ganes reals i sinceres de compartir espais i punts de vista, per sumar esforços, visions, capacitats i habilitats que tothom en grau i forma diverses en té. Per progressar.

Som a temps d'escoltar-nos els uns als altres, trobar punts en comú i cedir quan calgui. La discrepància és normal, no sempre tothom veu les coses de la mateixa manera. Així avancem, oi?

Reconèixer que les humanes vanitat, esperit de revenja, les frustracions, el mal humor, el ressentiment, i sobre tot la por, són a vegades difícils d'evitar i de gestionar, ja és un pas. Així avancem, oi? 

Acceptar que els coneixements, les capacitats i aptituds, i l'actitud dels altres són quasi sempre font d'inspiració i ajut per a formar la nostra opinió i prendre decisions personals i col·lectives, seria un gran avenç. 

L'evidència que l'exclusió, el sectarisme, competir per competir (per interessos legítims o foscos) enfront de la cooperació i la col·laboració, el tu més, tu pitjor i per descomptat, tu abans, ens duen normalment per camins no desitjables, que resten, és una experiència que no hauriem de menystenir. Per avançar. 

QÜESTIONS DE CONFIANÇA (III)

Lemes (des de la plaça de la Vila a Tiana)

Un lema, posem per cas “retrobem-nos” pot funcionar com a eslògan d’un projecte de mobilitat, pacificació viària o de prioritzar el vianant. I de molts altres. O també com a metàfora de desigs personals i col·lectius, en la vida pública local propera i quotidiana. I fins i tot, en la política, ai las! fins i tot en la maleïda política. En el sentit de fer possibles espais oberts de trobada o retrobada, de participació, de debat,  diàleg i amplis acords.

I paradoxalment corre el risc de confondre i fins i tot ofendre aquelles persones que sempre, amb respecte, a peu o en vehicles diversos han compartit, carrers, places i racons amb usos i interessos diversos. Que no han deixat de trobar-se i retrobar-se al llarg de molts anys. O que no han deixat mai de cercar i practicar, amb mes o menys encert, el diàleg.

Un projecte que crea poca, força o molta divisió no pot ser el millor projecte. O és un projecte coix, parcial, incomplet. Potser només és un tema de prioritats. Potser cal repensar-lo entre tots. I a la cap i a la fi, retrobar-nos.

Contra la pujada del transport públic

 

Organitzacions antigues i activistes socials de nova saba, assemblees, associacions i federacions d’associacions veïnals, moviments i col·lectius alternatius i més o menys radicals (en el sentit més moral de la paraula), però sobre tot persones diverses i gens anònimes, treballadores, usuàries, pensionistes, joves, estudiants, totes indignades, han pres la ferma iniciativa de plantar cara al fàcil mecanisme de traslladar tota la càrrega dels problemes de la gestió econòmica del transport a les espatlles, ja prou maltractades, dels mes dèbils. Els que per viure o sobreviure, per anar a treballar, estudiar, per necessitat, o també per sentit comú i per sentit comunitari, fan servir el transport públic.

Un cop més, els exemples sortosament es multipliquen. I els grans (sic) partits i sindicats, els ajuntaments i altres institucions i organismes, han estat arrossegats a la reivindicació, a la protesta i a la negociació des la mobilització del carrer i a les estacions. Un dirigent d’un partit d’esquerra que ara reivindica el demà,  em deia en una conversa a la xarxa, que cal combinar la mobilització i el treball institucional. És clar. Està clar, molt clar. Només que potser no cal deixar per a demà el que es pot fer avui.   

QÜESTIONS DE CONFIANÇA (II)

Que trist quan polítics més o menys professionals (d'ací o d'allà, i tan se val el partit o la ideologia) falsegen dades i antecedents, informen parcialment o amagant precedents. Quina manca de sentit moral (i de sentit de la responsabilitat i de sentit del ridicul i d'empatia) quan pretenen manipular l'opinió en favor de les seves tesis, projectes i interessos de partit. Que no se n'adonen encara que els temps estan canviant?

Amb codis o sense codis l'actitud ètica hauria de ser l'actitud més normal!. Amb codi o sense codi cal ser coherents entre la teoria i la pràctica, la teoria i la pràctica haurien de ser profundament i activa ètiques!

I algú deia "ara tenim internet". Si, i ràdios locals, xarxes i mitjans alternatius. I als carrers i places, a les cases, als llocs de treball, a les botigues, a les escoles i a les universitats es comença a perdre la por a parlar i a compartir propostes de futur

ALTRES REFLEXIONS

Sovint en venen al cap velles lectures com "l'Home unidimensional" de Marcuse, "Apocaliptics i integrats" de l'Eco, i cançons com "Societat de consum" d'en Raimon. I és que no sé si som on erem els anys 60 i 70 del segle passat, o pitjor!

Estic convençut que cal Sumar de debò i per sumar de debó cal escoltar de debó sense apriorismes i prejudicis i actuar en conseqüència començant per un mateix (és una llicó sabuda que sovint oblidem)

I UNA PRIMAVERA DE FEBRER