Un conegut i amic
es preguntava avui a la xarxa si
“Algú dels que correu per aquí ha canviat mai
el seu vot durant una campanya electoral?”
Entre altres
comentaris del tipus “jo no”, “jo tampoc” “No...!!!” he deixat un de
meu:
“No, o no ho
recordo, però a menys que sigui per una emprenyada monumental segur que és una
decisió encertada!”
I de tot plegat
l’amic treia aquesta conclusió:
“En la vostra
resposta hi ha el meu dubte: serveixen d'alguna cosa les campanyes electorals?
Si tots teníeu el vot decidit i mai ningú ha aconseguit fer-vos canviar
d'opinió”
Aleshores m’he
posat a reflexionar i...parlar – vull dir respondre - en veu alta (és a dir
escrivint). I això és el que m’ha sortit del cap i del cor:
Cada vegada que
hi ha eleccions, des que vaig poder votar, tinc dubtes, i prenc una decisió, a
nivell local, català, espanyol, o europeu (i els tinc també pensant en el 9N) I
les campanyes serveixen, i tant, per explicar-se i per convèncer.
Però sobre tot
per decidir em serveix poder llegir i seguir el treball a curt, mig i llarg
termini de persones i organitzacions: honestedat, coherència, no defugir el
debat i la crítica, la lluita quotidiana per la defensa dels drets socials,
econòmics, pels serveis públics, per una renda mínima garantida, contra la
pobresa, per ajudar a preservar el planeta i els seu habitants de la desmesura
i l'ambició sense límits, pels drets democràtics per a tothom (tenir o no tenir
papers no fa més o menys persona), per la participació real i efectiva de la
gent en els afers col·lectius, per l'educació i la sanitat pública, per
l'accés universal al gaudi i a la creació artística, per un treball digne, pel patrimoni
cultural i natural, per una distribució més justa de la riquesa i els recursos,
contra la corrupció, contra els corruptes i els corruptors, contra la mentida,
el cinisme i la impunitat... Quasi res.
I perquè crec des
de fa temps que les coses no han de ser d’una única i determinada manera, que es poden canviar.
