ONZE DE SETEMBRE DEL 2012

Dimarts, demà passat, un altre onze de setembre, hi haurà als carrers de la ciutat, potser, molta, moltíssimes persones. 

De mica en mica s’omple de nou la pica i la plaça. Algunes qüestions en relació a Catalunya i el dret de la seva gent a decidir el seu destí com ho fan altres pobles del món, semblen en retrocés. I per a molts era fins fa poc una possibilitat real dins un estat quan aquest, després de la llarga dictadura, és dotà d’un marc polític democràtic.

Potser hi haurà, cal que hi hagi, també moltes banderes blanques (contra l’odi) i negres (contra la por) i vermelles (contra res ni ningú) i verdes (per la salut) i grogues (per l’educació) i tricolors (per la memòria)... 

I pancartes contra les retallades d'ací i d'allà, contra la corrupció, corruptes i corruptors d’ací i d’allà, pensaments i proclames solidàries i de fraternitat universal, per la defensa dels serveis públics, de l’educació, la salut i la cultura, pel treball digne, contra l’egoisme de tots i  contra l’ambició desmesurada de pocs contra tots.  Lemes i crits per l’esperança ... i per defensar la democràcia.

De tot una mica, Indignats, reivindicatius, solidaris, respectuosos  ...  somniant per què no, un món sense fronteres , sense banderes, un món per compatir i on gaudir amb el millor de tots  plegats.

EL GENI DEL DESERT (III)

Vegeu: EL GENI DEL DESERT (I)
Vegeu: EL GENI DEL DESERT (II)

Ara tocava prendre una decisió: desenterrar-lo i enfrontar-se a una nova realitat, a un destí encara no escrit, o passar per alt el descobriment, aixecar-se, reprendre la marxa i oblidar. Sabia que la segona opció el turmentaria des d’aleshores fins a molt de temps després, potser per sempre més. Sabia també que la via lògica, agosarada però lògica, era la que li demanava el seu tarannà curiós i, que en qualsevol cas tampoc mai s’ho perdonaria si alguna cosa sortia malament.

Dit i fet, un cop triat el camí, no sabia tornar enrera. Ara no podia desdir-se i invalidar raonaments anteriors. Amb les dues mans, amb els peus, abocat de cara al sorral, anà esquitxant de milions de minúscules espurnes minerals el terra, i com passa a qualsevol platja, aquestes es barrejaven amb les que ja hi havia, configurant un nou paisatge a petita escala que es confonia amb tants d’altres estesos per aquell desert.

Davant dels seus ulls malmesos l’evidència l’acarà amb una llàntia de metall brillant com les dels contes orientals. Però, a l’inrevés del que hom podia esperar res ni ningú sortí del seu interior. Ans al contrari, una força d’atracció irresistible originada en aquella andròmina d’antiquari, el xuclà i l’engolí. El geni del desert l’havia vençut.

Al capvespre un xaloc groc i ardent que ni els més vells recordaven, inundà la ciutat mediterrània que l’havia protegit durant més de quaranta anys, i una capa de pols daurada folrà la memòria dels seus habitants.

DE LA FESTA MAJOR DE TANA 2012

De la  Festa Major de Tiana 2012

Comparteixo, com  no pot ser d’una altra manera, el desig que sigui realment la millor festa per tothom, donant continuïtat i renovant alhora  totes les iniciatives que durant molts anys, sense interrupció i amb les aportacions de moltíssimes persones, han estat  impulsant la participació i el gaudi festiu i de les tradicions i les innovacions culturals. La Festa Major a Tiana, integrada en el marc de les festes majors de tots els pobles i ciutats del País i d’arreu, té identitat pròpia . 

Perquè la festa, i totes les celebracions al llarg del cicle festiu anyal, són punts de trobada i retrobada, d’encontre, uns dies per compartir espais, moments, paraules i activitats diverses.

I també, per què no, una oportunitat per a la reflexió col·lectiva, també a Tiana, que ens faci encarar un nou cicle estacional en una època certament difícil, en la que cal lluitar per defensar tot allò que l’anomenada crisi i determinades formes d’entendre l’acció política volen arrabassar a la ciutadania, tot allò que s’ha anat guanyant amb l’esforç de molts, i que per a molts ja significa patiment i por.     

De la Comissió de Cicle Festiu

Un comentari a partir del text de la Comissió de Cicle Festiu en el programa d'enguany. Diuen, entre altres coses molt assenyades i engrescadores, que a la comissió “tothom hi té cabuda”, que es vol que representi “un ventall el més variat possible tenint en compte edats i gustos de tota la ciutadania tianenca” . 

Crec que hi ha sinceritat en aquestes expressions, i s’agraeix perquè dóna també continuïtat i força al treball dels darrers anys on, sense excloure ningú i en el marc del Consell de Cultura, la comissió de Cicle Festiu havia anat incorporant col·lectius, com el Cau, els Diables, el Xiringuito del Parc del Dr. Mascaró i persones diverses.

I un prec en conseqüència, és que rectificant el que va passar l’any passat, no s'exclogui ningú. Aquest algú, en la mesura de les seves possibilitats, i sense deixar d’exercir les seves responsabilitats en altres àmbits, hi participarà aportant com un ciutadà més el seu gra de sorra.