27S ELECCIONS EXCEPCIONALS

Poques persones dubten que aquestes eleccions són diferents, certament excepcionals, per la intensitat d'alguns elements. L’opció independentista per primera vegada pot ser guanyadora, la voluntat també majoritària de nous models de governança, més democràtics (a Catalunya, a Espanya, a Europa, al Món) és evident; una profunda crisi social i política, amb la corrupció i l’aplicació de polítiques econòmiques clarament antisocials és al punt de mira de molta gent, la majoria patint-ne les conseqüències. 

Però també il·lusions renovades i esperances compartides: confluències, grups i cares noves – o les velles en segon terme – nous actors, nous ajuntaments de canvi, han irromput en l’àmbit de decisió que la ciutadania amb dret a vot (per a quan el vot als 16 anys?) ha d’exercir demà diumenge.

El meu desig seria que en major o menor mesura, tothom en surti guanyador. En vots i escons això és impossible i amb les correccions necessàries (per a quan una llei electoral més ajustada a l’esperit democràtic fundacional?) just.  Per tant caldrà felicitar els guanyadors, als satisfets malgrat no siguin guanyadors, i assumir responsabilitats, errors i realitat tots aquells grups que no hagin assolit els seus objectius.   

I passat demà a seguir treballant, cercant vies de diàleg, compromisos.

Bona sort a totes les persones que amb el seu vot, i perquè no amb la seva abstenció ha expressat lliurement la seva opinió amb el màxim respecte per la de les altres.

A VUIT DIES D'IMPORTANTS CANVIS

Catalunya Si que es Pot, Cup i Junts pel Si, en aquest ordre per preferències personals (la meva decisió de vot, com sembla la de molts catalans no és encara definitiva i la campanya donarà molt de si) no poden caure ni entre ells, ni amb altres opcions, aquelles que neguen la llibertat als catalans de decidir com volem governar-nos i com ens relacionem amb el món, en provocacions i insults. I molt menys en el discurs de la por, aquell que s’expressi com s’expressi, diu que si no ens votes a nosaltres (a mi) l’alternativa és el caos i el mal absolut.

Comparteixo amb Xavier Fina: "No faig victimisme ni parlo d'oïda. Expresso com ens sentim alguns catalans: fora del territori del diàleg, damnificats pel que Focault en deia l'economia política de la veritat. Hi ha una opció binària i no hi ha vida fora d'ella. I si no la vius com a central o hi tens una mirada crítica, molts et col·loquen a l'altra trinxera" 

(ARA Cartes creuades, debat racional per a una decisió conscient, 20/9/2015)

DIES DE CARTES CREUADES I PRIMERES ENQUESTES

Dies de cartes creuades. Doncs una en forma de pregunta adreçada a CUP i CAT Si que es Pot (ICV-EuiA-Podem-Equo). Les enquestes que han sortit fins ara donen a aquestes dues candidatures entre 7 i 17 escons.  És cert que són enquestes i estimacions, i que ambdues augmenten certament els resultats  d’anteriors convocatòries, la CUP fins i tot dobla els seus. Tanmateix, davant i malgrat els discursos,  el programes i el bagatge de força lluites, algunes compartides i més o menys radicals, no està clar a qui representen aquests vots, molt pocs, massa pocs, ni separats ni si anessin junts (i havent-se deixat Procés Constituent i altres pel camí). Amics, encara no tinc clar a qui votar. Crec que mai he practicat l’abstenció en unes eleccions, potser aquest cop serà el primer. A no ser comenceu a dibuixar un camí per treballar plegats (una mica com a BDN, BCN i altres ciutats i pobles). Deixeu-vos, deixem-nos  de punyetes. Posem-nos a buscar punts en comú. Haver-los, els hi ha.