Dimarts, demà passat, un altre onze de
setembre, hi haurà als carrers de la ciutat, potser, molta, moltíssimes persones.
De mica en mica s’omple de nou la pica i la
plaça. Algunes qüestions en relació a Catalunya i el dret de la seva gent a
decidir el seu destí com ho fan altres pobles del món, semblen en retrocés. I per
a molts era fins fa poc una possibilitat real dins un estat quan aquest,
després de la llarga dictadura, és dotà d’un marc polític democràtic.
Potser hi
haurà, cal que hi hagi, també moltes banderes blanques (contra l’odi) i negres (contra
la por) i vermelles (contra res ni ningú) i verdes (per la salut) i grogues
(per l’educació) i tricolors (per la memòria)...
I pancartes contra les
retallades d'ací i d'allà, contra la corrupció, corruptes i corruptors d’ací i
d’allà, pensaments i proclames solidàries i de fraternitat universal, per la
defensa dels serveis públics, de l’educació, la salut i la cultura, pel treball
digne, contra l’egoisme de tots i contra
l’ambició desmesurada de pocs contra tots. Lemes i crits per l’esperança ... i per
defensar la democràcia.
De tot una mica, Indignats, reivindicatius, solidaris,
respectuosos ... somniant per què no, un món sense fronteres ,
sense banderes, un món per compatir i on gaudir amb el millor de tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada