Acabo de llegir dos texts en el bloc d'un ex-alcalde i unes intercanvi de comentaris posteriors farcits de retrets i insults, alguns disfressats d'arguments, en relació a la política tianenca, tots carregats de tanta bilis i cinisme (perquè amaga l'inici d'una campanya electoral) que cada cop trobo, com altres persones crec, més necessari que mai, un projecte col·lectiu ampli, transversal i transparent, que pugui arraconar els trets més negatius - tants! - de la vella política, aquella que respon a interessos si més no estranys, ocults, parcials, espuris, trencar amb les actituds sectàries i dificultar que les obsessions i les vanitats personals s'imposin (i això val per tothom, adhuc per qui això escriu).
Un projecte que reculli el millor de moltes persones, i grups, en capacitats, habilitats, possibilitats i voluntats. Que incorpori nova saba, nova gent. Un projecte si, amb valors d'esquerra, però ampliament assumits per una gran majoria de la població. Un projecte honest, generós i respectuós amb la discrepància.
Acotació 1: no sempre un pacte nominalment d'esquerres acaba (o comença) sent d'esquerres.
Acotació 2: no per molt repetir un discurs, hi ha més Alegria que la que tothom sap
Acotació 3: no cal estar imputat per esdevenir sospitòs, davant els ulls d'altres, de coses, si més no, èticament discutibles. De dinars i sopars imputables sembla que hi ha hagut, també amb Alegria en alguns mandats anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada