A la vida anomenada
particular, i també a la vida pública i compartida, no ens adonem del que
tenim ben a prop, del que deixem perdre, del que avancem i retrocedim,
de l'esforç de molts o pocs per obrir camins i espais de trobada i retrobada,
cercant relacions més harmòniques, equitatives, transparents,
participatives i solidàries ... sovint ens deixem seduir per cants de sirena
com Ulisses cercant una Itaca que només la podem fer caminant i
navegant, poc a poc, respectant els més grans i les tradicions i
acollint sense por i sense distincions els nounats a la vida i al
poble, aprofitant energies múltiples des de múltiples identitats, punts
de vista i formes de ser. Tant de bó una taula amable en un carrer de la vila o una faula sincera i amable ens inspirin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada