DILLUNS AL TREN

La felicitat potser és … aixecar-se un dilluns d’una setmana complexa, amb una molt seriosa vaga general convocada, amb la salut familiar tocada, la rentadora espatllada, la certesa que no cobrarem la paga d’hivern, que pels fills trobar feina és prop de l’impossible, que anar al cine, al teatre, a un concert, a tallar-se el cabell, a la farmàcia, de vacances o a sopar fora és per pensar-ho molt o renunciar-hi, que corruptes i corruptors no paguen mai els seus deutes amb la societat, amb desnonaments a dojo, quan cada dia hi ha més pobres al carrer, quan l’educació s’està tornant un luxe, quan molts mitjans de comunicació tanquen per reformes o liquidació. Un dilluns en que els messies de torn, els apocalíptics i els integrats, els profetes i els venedors de fums segueixen demanant vot i fe cega i intensifiquen la seva presència abassegadora i amb qui sap quin cost econòmic sense cap vergonya ni penediment ... 

La felicitat deia, és que sempre ens quedarà el grup LV (espanyola abans i ara també en català) que ens torna a obsequiar amb exemplars del diari escampats en els trens de rodalies, com cada vegada els darrers anys quan convoquen eleccions.